El meu món és reduït. Ple de petits detalls. En els meus diminuts aires de grandesa, algú podria descriure’m com “la qual tot just coneixen a casa seva”, però dins de la meva minúscula, encara que més que adorada comunitat de seguidors, vau fer brillar una il·lustració per sobre de totes. Va ser un dibuix que no sabria dir si va ser premeditat o fruit de l’espontaneïtat. Només volia llançar un missatge i la vostra interacció em va revolucionar per dins. Que fos la imatge que més m’agrada tingués en el meu compte d’instagram i compartida més vegades, em va deixar diversos dies pensant en el poder de les intuïcions i els petits detalls.

Quan el poder d’una intuïció et canvia el destí

Entre els meus propòsits d’any nou, ja et vaig comentar que estava el de planificar-me millor, així que fa un parell de setmanes, quan programava les meves tasques per a la setmana següent, em va venir al cap la meva jo de l’any passat. I mentre la meva cara dibuixava un somriure ximple, jo em sentia important i orgullosa de tant com he evolucionat en menys de 365 dies. En part, gràcies a l’empenta que em va donar Business CraftI aquí una estrella que intenta fer-se un lloc en aquest univers estel·lar, vaig pensar.

Vaig meditar sobre la meva ment voladora, sempre en els núvols i cantant. És el que els passa als emprenedors, diuen, oi? Sort que sovint hi ha algú que m’ajuda a posar els peus a terra i a canalitzar totes aquestes emocions. Així poden destacar al màxim d’una manera pensada i estructurada per no estampar-te contra la paret o anar avançant com un pollastre sense cap. I això, precisament, és el que vaig voler expressar en la vinyeta que et comentava al principi.

Ho tenia tot a punt: Dibuix fet, programació per a xarxes liquidada, hastags apuntats i nervis que el dia abans estan a punt d’explotar, com cada setmana. Doncs bé…

– Parin màquines, senyors!, que he tingut una premonició.

– Una premonició, ara? a menys de 24h de publicar?

– Sí, sí! Ara. La vinyeta confon, així com la vaig dibuixar. És millor donar-li una volta i situar-la dins d’un context. No es pot publicar. La compartiré l’endemà. I de seguida em vaig posar a canviar-la.

Primera opció per la vinyeta dels Pols oposats pel webcòmic Del país dels coixos.

Aquesta és la primera il·lustració que vaig dibuixar. Em sentia feliç amb el resultat, però d’un minut a un altre la meva visió va canviar. No li veia sentit per cap costat. Aquesta estava buida. El protagonista aquí, no són els somnis. Queden en segon pla. No creus? Què t’aporta aquesta il·lustració com a espectador?

Opció definitiva per la vinyeta dels Pols oposats pel webcòmic Del país dels coixos.

Aquesta és la que va sortir publicada definitivament. El fet d’exagerar-la i situar-la en un espai (i mai millor dit) em va permetre donar-li potència al missatge i dotar, a la força dels nostres somnis, del protagonisme absolut en la imatge. Un univers del que tots formem part deixant volar els nostres somnis per aconseguir brillar amb les altres estrelles. Què et transmet aquesta il·lustració?

Com són les intuïcions, veritat? Digues què creus, sincerament, que hagués passat si hagués compartit la primera imatge en comptes de la segona. Jo no ho sé, però tinc les meves sospites que no hagués tingut tanta repercussió. Sens dubte, aquesta il·lustració és la que més ha agradat de la meva galeria. Ja veus el poder dels petits detalls. Un simple matís i pot canviar la visió del món d’una forma tan dràstica. No sé si això és del que va la filosofia, però sovint em plantejo aquests dilemes. Jo, que tendeixo a quedar-me amb els dos parells de sabates perquè mai sé quin escollir, aquests aspectes em deixen hores donant-li embadalida en els meus pensaments.

Alguna vegada has pensat què hagués estat de la teva vida si en comptes de viure on vius ara, estiguessis en un altre lloc? O en comptes d’estar amb la teva parella actual, haguessis continuat amb la teva exparella, o ho haguessis deixat tot per aquella relació inacabada? Alguna vegada has imaginat la teva vida si en el col·legi, en comptes d’escollir lletres haguessis escollit ciències o viceversa? Aquesta és la importància dels petits detalls: allò que sembla una insignificància, pot causar efectes extraordinaris.

M’agradaria pensar que és romanticisme, encara que potser sigui ingenuïtat o massa pel·lícules vistes, però sóc d’aquelles persones que creu que tot passa per algun motiu. No hi ha casualitats, tot està connectat i tot té la seva raó de ser.

En aquest cas, significa tant per a mi el simbolisme tancat en aquesta il·lustració, pel seu missatge i pel moment en què visc, que la vaig portar a impremta perquè imprimissin una làmina i la vaig emmarcar per tenir-la ben present en el meu estudi. Tu la pots veure-la, en un tamany més gran, al webcòmic Del país dels coixos, o aconseguir-la impresa, també, a través de la botiga.

El dissabte passat vaig anar a veure La La Land, ciutat de les estrelles i, encara que anava amb poques expectatives (per això que quan tothom diu que està genial, després tu vas a veure-la i et decepciona), haig de dir que em va encantar. No em vaig treure la cançó principal del cap en tot el cap de setmana. Com et pot canviar la vida si decideixes o bé lluitar pels teus somnis, o bé no fer res i deixar que la vida circuli al seu aire!. De nou els petits detalls juguen de les seves.

Així que un any més, seguiré treballant dur per aconseguir brillar en aquesta ciutat d’estrelles.

I com que m’agrada cantar i tararejar (encara que se’m dóna fatal) i aquest post tracta dels somnis, de fer-los realitat, de la vida, de com et pot canviar si esculls bé els petits detalls… li poso precisament la banda sonora d’aquesta pel·lícula. Et deixo amb el tema principal perquè també et transmeti aquest bon rotllo i aconsegueixis fer dels teus somnis, una realitat.

I ara, crec que vaig a buscar on fan classes de Swing i Jazz a Barcelona o als voltants, perquè des del dissabte, en sortir de cinema, que no faig més que ballar i girar com si fos els protagonistes i cantar… City of stars are you shining just for mi?… Si saps d’algun lloc, tota recomanació serà benvinguda.

Serà que ballar ens fa somiar i imaginar-nos com a protagonistes d’accions que ens agradaria que passéssin? En el meu cas, sens dubte que sí. I tot seguit busco la manera de fer-ho realitat. Sovint es queda només en un somni bucòlic, però em va de meravella. Imagines, tu, paranoies d’aquest estil, o sóc jo l’única flipada?

Una abraçada.

T’ofereixo el servei d’il·lustració i disseny gràfic sempre fusionant ambdues disciplines.

Em dirigeixo a gent com tu, amb esperit jove i amb ganes de diferenciar-se apostant per una gràfica de caràcter alegre, desenfadada i juvenil. El meu objectiu és treballar les teves inquietuds per a què, al final del projecte, tinguis un disseny amb estil genuí i 100% personalitzat a tu o a la teva marca i a les necessitats de cada projecte.

T’ha agradat el post d’avui?