Potser creus que no és bonic assemblar-se a una pinya. És dura, té pinxos, de vegades pot ser molt dolça i altres molt àcida, i els colors són massa cridaners. Més lluny d’aquesta realitat, t’asseguro que ser una pinya és el més bonic del món. On afegeixis una pinya, hi haurà sabor, encara que de vegades també controvèrsia. O no has sentit mai el debat de si la pizza, millor amb pinya o sense? Jo he de confessar que la prefereixo sense, però en canvi, és un ingredient ideal per a una macedònia, per exemple. Un conjunt de fruites disposades de manera harmoniosa que juntes, augmenten el gust de cadascuna i ens alimenten.

Fa un parell de setmanes, va tenir lloc la segona #jornadaTCA que organitza The Craft Academy. Una jornada que serveix com a colofó ​​del curs Business Craft. Un dia sencer ple de sorpreses, retrobaments amb amistats que no veus des de fa un any (en l’anterior jornada), posar cara a dones com tu, amb unes mateixes inquietuds, d’activitats creatives i de moltes xerrades sobre emprenedoria i gestió. La veritat és que és molt interessant.

La primera edició d’aquesta jornada va ser l’any passat i va tenir tanta repercussió i èxit que aquest any hem repetit. Gairebé 100 emprenedores amb ganes de menjar-nos el món i disposades a tirar endavant el nostre petit projecte empresarial. Una passada.

Comencem el dia ben relaxades amb exercicis de ioga i respiració conscient gràcies a Gloria Pinsach, i ens va posar les piles les reflexions àcides i enèrgiques de Soy La Forte. L’Alma ens va donar una bufetada de realitat, ja que sí, emprendre és molt bonic, però al cap i a la fi, lluny de ser Amancio d’Ortega, de moment, ens hem de conformar en ser unes chusqueras esforçant-nos per a tenir una mica de visibilitat. Sarna amb gust no pica, diuen. Així es va unir després a la taula rodona (sense taula rodona) al costat de la Vanesa Carrasquilla de Comunicraft, la Glòria Cervelló de Me lo dijo Adela, l’Èlia Fibla de The Craft Academy i la Susana Torralbo. Amb tant talent junt, ja deus haver suposat que avorrir-nos va ser l’últim que vam fer, oi? Entre riures alguna cosa vam aprendre d’aquest món businessquià:

 

Però no et creguis que tot va ser fer petar la xerrada i escoltar. El club del desayuno bonito, junt a Bons Focs i Entreharinas, ens van preparar un esmorzar i berenar per llepar-se els dits i els braços i les cames senceres. El dinar va ser a càrrec de vegetart, que va saber cuidar-nos conscientment amb cuina catalana sense ingredients d’origen animal. Tota una experiència per als sentits. I més que vam sentir, podent desvirtualizar a totes aquestes companyes que van compartir aprenentatge durant les tres edicions de BusinessCraft i també amb totes les que formen part de The Craft Academy. Gent inquieta preocupada per la vida més tranquil·la i pausada. Més Craft, més Slow i més focalitzada amb qui rep el producte o servei que preparen amb tot l’amor del món.

(Foto de The artisan Photo Studio, a Doble 36, el local on va tenir lloc la JornadaTCA’17).

El punt més creatiu de la Jornada van ser els diferents tallers, entre el de Storytelling de Susana Torralbo, el de lettering d’Esencia Gráfica, el de fotografia de producte amb Ameskería i el de packaging preciós de la Bea i la Cris d’Anaquiños de Papel, ens va passar la tarda ben distreta en un obrir i tancar d’ulls.

(Fotos, de dalt a baix i d’esquerra a dreta: @theartisan_photostudio, en el sofà Photocall a Doble 36; @ameskeria; @esenciagrafica_; @susana_torralbo y @anaquinosdepapel en imatges dels seus perfils d’Instagram per als taller de la JornadaTCA’17).

No sé si tu, que m’estàs llegint, ets de les que va tenir la sort d’assistir a la JornadaTCA17. Si és així, m’agradaria saber la teva opinió i com vas viure el dia. A veure si coincidim. Segur que vas dormir d’una tirada. O potser l’emoció et va tenir desperta gran part de la nit, assimilant i canalitzant emocions. Podem intercanviar sensacions a la zona de comentaris mateix, si et ve de gust. Jo et dic, que aquest dia vaig arribar a casa tan cansada, que vaig dormir d’una tirada i no em va donar temps ni que el meu cap toqués el coixí. Això sí, l’endemà, em vaig despertar ben fresca pensant en la jornada del dia anterior i em vaig fer el llit, amb els llençols per sota el coixí, tot s’ha de dir, i vaig començar feliç el diumenge. No sé què diria Irati Lekue amb la meva manera de fer el llit però això, tal com va dir en la seva xerrada final de la JornadaTCA’17 i encara que et sembli estrany, diu molt de mi i el meu negoci.

Si pel contrari, no vas poder venir, ja pots veure (o llegir, vaja) que va ser un dia d’allò més complet. Sortir de la zona de confort, conèixer a persones maques que estan en una mateixa situació, ajuntar-nos, donar-nos suport, intercanviar preocupacions, sensacions, alegries i veure que som tota una comunitat. Això és especial. Sentir-te única i sentir-te part d’un grup. Una comunitat preciosa que fa pinya i que, evitant fomentar competències, aposta per la completencia i, sobretot, per compartir per a créixer. Una pinya pot ser àcida o dolça, pot tenir pinxos i ser molt dura, però la meva vida, sent una pinya, és una delicatessen de la qual no vull prescindir-ne.

O és que a tu no t’agrada la fruita?

Signatura-posts-ImmaMestre2016