No sé què faria sense la meva mare. Dormir poc s’ha convertit gairebé en rutina en algú com jo, que és mig vampir. Estava, a dos quarts de dotze de la nit del dimecres passat, donant-li voltes a què posar dins el tupper per l’endemà. Necessitava alguna proteïna per completar l’amanida de colors que ja m’havia preparat. A aquelles hores, òbviament, el requisit fonamental deixava de banda el pit de pollastre que guardava en el congelador. Tampoc volia embrutar més èstris. La solució que vaig trobar era neta i ràpida de cuinar: Ous al plat. Fets en el forn, vaja. Però, aguantarien fins a l’endemà al migdia? Vivint en l’era 2.0, Sant Google m’hagués donat la resposta, però la vaig trobar en allò que primer em va passar pel cap. Endevines què va ser?

Comença per 6 i té 8 dígits més: Trucar a la meva mare! Of course, senyors! Premi a la senyoreta de la primera fila. La meva Santa mare, que, com totes, es mereix el cel i un monument a la plaça Major del poble, només per haver-me criat com millor sabia. Bé, un monument no crec que li fes molta gràcia, la veritat. Oi, mama?

De mare només hi ha una, però què seria del món sense elles?

Dones orquestra, sempre a punt per sortir a apagar qualsevol foc que passi en el teu caparró. Éssers capaços d’estar 10 dies sense dormir perquè tu puguis complir amb el que més et fa feliç o necessitis. Aquesta persona una mica Posa’m en tot, però des de l’afecte i volent el ben par a tu. Perquè creixis (ull! tot i estar, ja, en edat adulta) amb uns valors ferms i sabent el que cal fer. Perquè no t’equivoquis, ni pateixis. Aquesta persona incondicional, treballadora per definició, consellera, pràctica i organitzada, eternament preocupada i 100% servicial.

Sempre alegre per fora, encara que en alguns moments, no tant per dins. I tu sense assabentar-te! Com pot ser?! Ostres, sí és que sempre anem pensant en les nostres preocupacions. Cal posar-li remei. Comprensiva, forta i servicial. Sempre amb una resposta, fiable, durant l’època de creixement d’un mateix. Discutible, a mesura que et fas gran. Però al final, acabes fent-li cas. Perquè saps que té la raó. Dones de dicotomies: Manaires, però simpàtiques. Encantadores, però taxatives. Intransigents però empàtiques. Aquest sentiment de salvació, quan donen amb la solució…

No es mereixen aquests éssers femenins, tan defensors d’allò que és seu, un dia especial? Què poc cas els fem quan no les necessitem i el molt que ens solucionen quan tenim problemes. No em diguis que no s’agraeix quan et truca i et pregunta com estàs? o què tal t’ha anat el dia? Quantes vegades l’hi preguntem a elles? Si és que els humans som éssers egoistes per a tot. Amb el fàcil que és fer feliç a algú i el poc que costa si penses en les seves emocions. En com se sentirà si li demostres com d’important és per a tu. Perquè ho és, oi?

En el dia del pare, vaig fer una il·lustració que va emocionar molt al meu estimat progenitor. Allí vaig confirmar que és ben fàcil fer-los feliços sense gastar molt esforç pensant. La meva mare, de seguida va reclamar la seva, per descomptat. I, encara que ja he il·lustrat a tota la meva família, ara mateix estic tornant-la a dibuixar.

retrato ilustrado por Imma Mestre, para el día de la madre

En el teu cas, si ets dels que van a última hora, encara pots emocionar a la teva mare en el dia de la mare. Aquest any cau en el pròxim diumenge dia 7 de maig i això és ja mateix. Explica’m com és ella, que jo m’encarrego de donar-li forma il·lustrada. Bé representant la vostra història, com en el cas que obre aquesta entrada. O bé amb un retrat, com el que anticipa aquest paràgraf. Però et demano un favor, no et despistis, que ens coneixem! A aquestes alçades del calendari, ja només puc asumir un retrat il·lustrat més. Així que el més ràpid serà el que tingui sort. Tens temps fins avui, 27 d’abril, a les 12:00h del migdia per a sol·licitar la teva comanda.

Emociona-la i fes que pensi que agafar-te el telèfon a les tantes de la matinada, encara que ja estigui en el cinquè son, segueix valent la pena. I després m’ho expliques quan vegis la seva reacció en obrir el regal. Em jugo el que més vulguis, que tens un èxit rotund. ¿Apostem?

Una abraçada,

Signatura-posts-ImmaMestre2016